Soc Enginyeria | Generalitat de Catalunya

La campanya per la Generalitat de Catalunya, “Soc Enginyeria, va ser produida per Broadcaster, i va dividir-se en dues fases clarament diferenciades que, tot i que podien funcionar separadament per la seva banda, eren complementàries. La primera d’aquestes fases es va basar en un format novedós i clarament diferenciat dels quals estem acostumats a dissenyar o, fins i tot, a consumir. Per a entendre millor en què consistia, hem deixat que les persones de l’equip que l’han pensat i desenvolupat, ens ho expliquin:

| Case study

L’objectiu principal de la campanya (com a qualsevol altre projecte) era el de satisfer les necessitats del client. En aquest cas, el nostre objectiu era fomentar l’estudi d’enginyeries entre els més joves.

La primera idea que vam pensar en desenvolupar, va ser realitzar un test de personalitat que recopilés les aptituds de cada jove per a determinar la seva enginyeria ideal. I això és el que haguéssim fet si no hagués estat soporífer. Ens enfrontàvem a un públic jove i extremadament exigent, acostumat a una estimulació extrema i amb una oferta interminable d’elements de distracció. Per tant, havíem de trobar alguna cosa que realment els cridés l’atenció i que els atrapés des d’un bon principi, mantenint la seva curiositat fins al final.

Li vam donar una volta al projecte i vam traslladar la nova idea a una sèrie de vinyetes que ens explicaven una historieta on poder prendre decisions, escollir segons els nostres gustos i veure com el modelava la història, per la qual cosa, érem capaços d’escollir què fer a cada situació. Així, vam passar d’un test de personalitat més típic de la revista Bravo, al concepte “Escull la teva pròpia aventura”. Molt més canyer, però amb el mateix resultat: recavar les aptituds de cada usuari i oferir-los un resultat amb el que realment es poguessin identificar.

I, a partir d’aquí? Perquè la teoria mola molt, però la pràctica és un autèntic malson. El primer que vam fer, i el que ens va resultar més feixuc i complicat, va ser l’elaboració d’un mapa de decisions. Havíem d’incorporar els suficients itineraris com per a que es pogués considerar una història interactiva, però no tantes com per a que la història se’ns anés de les mans i acabéssim il·lustrant una novel·la.

El principal problema a solucionar va ser la ramificació: cada vegada que la història ens oferia una elecció, el camí es dividia, i a tots i cadascun dels nous itineraris, ens tornàvem a trobar amb una nova decisió, que tornava a ramificar el guió. I així fins a l’infinit. Això es va poder solucionar amb dos posts “mare”, que reorganitzaven diversos camins, tot i que encara comptàvem amb una dificultat afegida: cap podia dur-nos a una vinyeta per on ja haguéssim passat o que recuperés trames anteriors. En fi, una autèntica bogeria, però ens va sortir bé.

La següent etapa va ser molt més divertida: bombolles de text maleducades, personatges esbojarrats, explosions, bestioles parlants… Sí que vam experimentar certes dificultats, especialment si tenim en compte les limitacions de la plataforma: les escenes no poden ocupar més de 10 vinyetes, el màxim d’imatges per carrusel. Res que no poguéssim solventar.

El personatge principal, tot i que un punt androgin, representava a una dona per enfortir el desig del client: l’augment d’estudiants d’enginyeria, especialment posant el focus en el sector femení. Per a l’estil del dibuix ens vam decantar per il·lustracions a ma alçada, amb un toc humorístic i amb personatges expressament lletjos, rabassuts i desagradables. Tot per a seguir amb el to dissenyat. Res de vectors casposos ni textos infinits i maldestres. Tot coherent i atractiu visualment.

Al final de la història, aquella que tu i només tu has dissenyat i controlat, abandonem el món de fantasia i surrealisme per aterrar, novament, a la realitat. Acabaríem coneixent la nostra enginyeria ideal i veuríem a persones reals, parlant-nos directament sobre el seu lloc de feina real. Donant-nos a conèixer les sortides de l’enginyeria, l’entusiasme amb el que van estudiar la seva carrera, i la satisfacció que se sent al treballar en allò que ens agrada i que ens omple.

Autoria (d’esquerra a dreta): Nerea Morales, Adán Martínez, Pipo Serrano i Carolina Alvarez

Celebramos algo | Nescafé

Fundació Fluidra

Aquest lloc web utilitza Cookies pròpies i de tercers d'anàlisis per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Si contínua navegant, suposa l'acceptació de la instal·lació de les mateixes. Més informació i Configuració

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar